La meua vida gira al voltant d’una bossa de paper.
Una bossa de paper que, per a tants com jo, significa tantes coses: una finestra, una porta, una escala, un forat, una escletxa... Un passaport. Per a molts pot paréixer una bossa vella i arrugada; per a nosaltres, és un bitllet d’anada a un altre món.
Un món on cada dia no és una lluita contínua per la supervivència. Un món on no cal anar als escombrers a barallar-se per un mos de pà blau. Un món on la meua familia no em rep amb cara de súplica, esperant un menjar que mai arriba. Un món on la teua casa no es convertix en el teu assasí al caure’t al damunt cada any. Un món on l’aigua no t’enverina. Un món on, quan fuges dels punys de qui et furta el que és teu, no caus de cap en les porres de qui et lleva el que no et vol donar. Un món on el que vé de fora no és adorat, i el que és de dins no es marginat, condemnat i exterminat. Un mont de gent cegada per les llums i els neons importats d’altres móns.Un món on la gent no és gent muda, que per més que hi grite, no troba ningú que la senta. Un món que no està oblidat, al sud del món, a la base de la piràmide, a l’altre costat de l’oceà, difuminat per les ones que tarden massa en arribar d’un món a un altre.
Aquest és el meu món. No cal que et diga quin és el seu nom, perquè ja ho saps. No importa com em diuen, no importa qui sóc, perquè jo no importa, perquè jo no existisc, perquè fa temps que vaig deixar de ser una altra cosa que no siga un xiquet que va trobar una bossa entre el fem. Una bossa que omplix dia a dia amb pegamint per fugir d’aquell altre món, d’aquell infern on van a parar els innocents, mentre els dimonis els xuclen la poca sang que encara tenen. Una bossa de paper amb una enorme lletra M groga dibuixada al damunt.






